Història de la pera

historia-de-la-pera

La pera es remunta a la prehistòria. El seu origen sembla derivar de les regions del sud-est d’Europa i de les d’Àsia occidental: per això, es pot afirmar que la pera és un fruit típicament mediterrani. Uns 4000 anys enrere, potser la humanitat s’alimentava ja de fruits d’aquest arbre. Allò que és segur és que el cultiu i la producció de pera eren bastant extensos a la Magna Grècia uns 350 anys abans de Crist. De fet, Teofrast, antic autor grec, va esmentar varietats salvatges de peres entre les varietats conreades.

Segons el poeta Homer i la mitologia grega, la pera va ser considerada un fruit sa i gustós, estimat per divinitats i herois. En època romana, Catón i Plinio donen indicacions precises sobre la producció de les peres i sobre les varietats de peres conegudes, testimoni de la gran consideració que va ser donada a aquesta fruita fresca. Ells mateixos van ser perfeccionadors de les tècniques de cultiu, mentre que Pompeu i l’emperador Neró van ser grans consumidors d’aquest producte hortofructícola.

En l’imperi Romà, les varietats de peres conegudes eren al voltant de 40. A poc a poc, la selecció varietal i l’experimentació de noves varietats de peres va fer créixer aquesta xifra fins a arribar a les més de 5.000 varietats de peres presents en el sector hortofructícola mundial a dia d’avui.

La producció de les peres també es va expandir amb gran desenvolupament a tot Europa, i en particular a Bèlgica ia França. El cultiu dels fruiters, i amb aquest la producció i cultiu de peres, semblen intensificar-se cap al segle XV, quan els agrònoms van començar a dedicar una seriosa atenció a aquest sector productiu: la pera, al final del segle, va ser coneguda també a Mèxic i Califòrnia, ja que els missioners espanyols les van exportar a Amèrica.