Territori i història

L’Edén de la fruita

En un radi a 30 quilòmetres al voltant de la ciutat de Lleida s’estenen unes terres capaces d’aportar una de cada dues de les peres que es produeixen al territori espanyol.

 

Aquest hort exuberant de bellesa i prolífic en fruits, emparat al nord per la serra del Montsec i al sud i oest per la serralada litoral catalana, està travessat per dos rius, el Segre i el Noguera Ribagorçana, que fan d’ell un terreny especialment fèrtil.

 

Els estius secs, que fan endolcir els fruits, i els hiverns molt freds amb boires persistents, que permeten el repòs hivernal de l’arbre, completen les condicions ideals per a que les terres del terme municipal de Lleida i les localitats colindants de les comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues siguin considerades un autèntic Edèn de la fruita.

 

Dels seus arbres neix la DOP Pera de Leida, la més dolça de la seva espècie.

Pera de Lleida 
prehistòrica

La pera es remunta a la prehistòria. El seu origen sembla derivar de les regions del sud-est d’Europa i de les d’Àsia occidental: per això, es pot afirmar que la pera és un fruit típicament mediterrani. Uns 4000 anys enrere, potser la humanitat s’alimentava ja de fruits d’aquest arbre. Allò que és segur és que el cultiu i la producció de pera eren bastant extensos a la Magna Grècia uns 350 anys abans de Crist. De fet, Teofrast, antic autor grec, va esmentar varietats salvatges de peres entre les varietats conreades.

Segons el poeta Homer i la mitologia grega, la pera va ser considerada un fruit sa i gustós, estimat per divinitats i herois. En època romana, Catón i Plinio donen indicacions precises sobre la producció de les peres i sobre les varietats de peres conegudes, testimoni de la gran consideració que va ser donada a aquesta fruita fresca. Ells mateixos van ser perfeccionadors de les tècniques de cultiu, mentre que Pompeu i l’emperador Neró van ser grans consumidors d’aquest producte hortofructícola.

 

En l’imperi Romà, les varietats de peres conegudes eren al voltant de 40. A poc a poc, la selecció varietal i l’experimentació de noves varietats de peres va fer créixer aquesta xifra fins a arribar a les més de 5.000 varietats de peres presents en el sector hortofructícola mundial a dia d’avui.

 

La producció de les peres també es va expandir amb gran desenvolupament a tot Europa, i en particular a Bèlgica i a França. El cultiu dels fruiters, i amb aquest la producció i cultiu de peres, semblen intensificar-se cap al segle XV, quan els agrònoms van començar a dedicar una seriosa atenció a aquest sector productiu: la pera, al final del segle, va ser coneguda també a Mèxic i Califòrnia, ja que els missioners espanyols les van exportar a Amèrica.

Pera
llimonera

Pera
blanquilla

Pera
conference