11 des. Tendències alimentàries: què diu la ciència i què és màrqueting?
Des de l’any 2020, el món de l’alimentació ha viscut una autèntica revolució. Les xarxes socials, l’impacte de la pandèmia, l’augment de la consciència mediambiental i les noves necessitats de salut i benestar han modelat les tendències alimentàries com mai abans. Però, de tot el que mengem (o ens diuen que hauríem de menjar), què està realment avalat per la ciència? I què és simplement una moda o una estratègia de màrqueting?
1. El boom de les dietes: keto, paleo, plant-based, deju intermitent…
En aquests últims anys han proliferat diferents enfocaments dietètics, sovint promoguts per influencers o celebrities. Algunes de les dietes més populars han estat:
- Dieta keto (cetogènica): Alta en greixos i molt baixa en carbohidrats. Promet una ràpida pèrdua de pes, però pot tenir riscos a llarg termini si no es fa sota supervisió mèdica. A curt termini pot ajudar a perdre pes, però la recerca científica alerta dels riscos cardiovasculars i la dificultat de sostenir-la en el temps.
- Dieta paleo: Basada en el que suposadament menjaven els nostres avantpassats del paleolític. Elimina cereals, lactis i llegums. Tot i que incentiva el consum d’aliments frescos, descarta grups d’aliments saludables i amb evidència beneficiosa com els llegums.
- Dieta plant-based: No sempre és vegana ni vegetariana, però dona protagonisme als aliments d’origen vegetal (fruita, verdura, llegums, cereals integrals o fruits secs). Aquesta sí que té un fort suport científic i es considera una de les opcions més saludables i sostenible que la resta, ja que cobreix tots els nutrients essencials.
- Deju intermitent: Alterna períodes de menjar amb hores o dies de dejuni. Tot i que pot tenir beneficis metabòlics, la seva eficàcia depèn molt del context i no és apta per a tothom.
Moltes d’aquestes dietes poden tenir beneficis puntuals, però no són fórmules màgiques. La millor alimentació és aquella que pots mantenir a llarg termini, que és variada, equilibrada i adaptada a tu, als teus horaris, gustos, preferències i necessitats.
2. Superaliments: entre el mite i la realitat
Els superaliments s’han convertit en protagonistes del discurs alimentari. Açaí, cúrcuma, kale, quinoa, llavors de xia, “matcha”… Però, realment són tan especials? La veritat és que molts d’aquests productes tenen propietats nutricionals destacables, però no hi ha cap aliment que per si sol curi, depuri o aporti tots els nutrients necessaris. A més, sovint oblidem que tenim superaliments molt més propers i assequibles. Per exemple, les peres de la DOP Pera de Lleida, riques en fibra, antioxidants naturals, vitamines i amb una versatilitat gastronòmica que les fa ideals per a tot l’any. La clau no és consumir un únic superaliment, sinó tenir una alimentació rica i variada. A la gastronomia catalana hi tenim fruites, verdures, llegums, fruits secs, i carns de qualitat i amb molt valor nutricional.
3. L’augment dels aliments “plant-based” i “sostenibles”
Una de les tendències més clares des de 2020 ha estat el creixement dels productes plant-based, tant pel que fa a alternatives a la carn com a productes processats com hamburgueses veganes, begudes vegetals o iogurts sense làctics. Aquesta tendència respon a diverses motivacions: preocupació pel benestar animal, impacte ambiental i salut. Però cal anar amb compte: no tot el que és “plant-based” és saludable. Molts d’aquests productes estan molt processats, tenen excés de sal o greixos i llargs llistats d’ingredients. Una cosa positiva sí que en podem extreure i és que també ha crescut l’interès pels aliments de proximitat i amb certificacions de qualitat, com les DOP’s i les IGP, que per sort dins del territori català en tenim un gran ventall per incloure en la nostra alimentació diària. Això reflecteix una voluntat de tornar a menjar millor, però també de consumir de manera més conscient i sostenible.
Instagram, TikTok i YouTube han convertit el menjar en espectacle i en eina d’autoexpressió. Fotografies perfectes, vídeos de receptes en 30 segons, reptes virals… Tot això ha transformat com percebem el menjar. Però aquesta cultura també ha potenciat una gran confusió: barreja de consells sense fonament, dietes extremes, informació contradictòria i molt màrqueting disfressat de ciència. Els consumidors cada cop busquen més informació científica, però també estan més exposats a pseudociències i promeses miracle. Com en tot, cal posar a treballar el sentit comú i contrastar la informació, confiant sempre en fonts fiables com a institucions sanitàries, mitjans o comitès científics i professionals sanitaris amb titulació. Si d’una cosa en podem estar segurs és que més enllà de les modes, hi ha consens científic sobre què significa una alimentació saludable i sostenible: Aquella que estigui basada en aliments mínimament processats, sigui rica en fruita i verdura de temporada, que contempli els cereals integrals, llegums, fruits secs, oli d’oliva verge extra i proteïna animal de qualitat com els ous, carn blanca, peix… i que a la vegada moderi les carns vermelles, embotits i productes ultraprocessats, i on la beguda principal sigui l’aigua.
El món de l’alimentació evoluciona constantment, i això pot ser positiu si ens fa repensar com mengem. Però també hem de ser crítics i no deixar-nos endur per missatges simplistes. Les modes passen, però la salut perdura. I una bona alimentació és la millor inversió de futur que podem fer —per a nosaltres i per al planeta.
Promoció amb el suport del fons europeu agrícola de desenvolupament rural i la Generalitat de Catalunya @gencat @comisioneuropea @europeancommission.
Contingut: Ariadna Güil (Dietista-Nutricionista, @dietistanutricionista_ariadna)